Podríem dir que a nivell personal em moc entre l’agnosticisme i l’ateisme, però sempre m’han tingut fascinada les processons de Setmana Santa: vestes, sons de tambor i silenci només trencat per la remor dels passos, els cants i les pregàries xiuxiuejades. Són les performances del catolicisme que han marcat la meua infància. També és veritat que fa molts anys que no hi vaig a cap i que la meua realitat d’ara defuig bastant tots aquests ambients amb tuf de missa i cerimònies religioses.
Este Diumenge de Rams estava a casa dinant i quan dino m’agrada veure les notícies a TV3. Sí, com a boomer i com a periodista, encara que mig retirada, continuo informant-me a través dels mitjans convencionals i ara per ara TV3 continua sent el meu referent televisiu. Però la tele de casa, no sé per què, de tant en tant perd el senyal de TV3, del 3/24 i de totes les cadenes lligades a la Corporació. Total, que em vaig veure obligada a canviar de canal i com per a mi, tot allò que és públic té més credibilitat que allò que és privat, vaig posar el canal 24 hores de Televisió Espanyola i vaig topar amb un monogràfic de processons de Diumenge de Rams de tot l’Estat. Ara mateix soc incapaç de recordar quines ciutats fan processó el migdia del Diumenge de Rams, però us puc dir que són bastantes i a cadascuna d’elles hi havia un equip de periodistes fent directes des del lloc dels fets. Ho vaig trobar d’una exageració suprema. Fa prop de 40 anys que va morir Paco i que això és un estat laic.
Després quan vaig recuperar el senyal de TV3 també vaig sentir una punxada d’indignació. Els russos havien bombardejat la ciutat ucraïnesa de Sumi i matat 35 civils, una notícia que va passar per davant del bombardeig d’un hospital a Gaza, era el 36è destruït per l’exèrcit israelià. Per què donem més importància a la guerra d’Ucraïna que al genocidi del poble palestí? Un genocidi amb totes les de la llei que ningú fa res per impedir. Molta processó i molt poca humanitat. Aquest va ser el meu Diumenge de Rams.
